8 dic 2010

DECREIXEMENT, ARGUMENTS I PROPOSTES



DECREIXEMENT, CONCEPTE

El decreixement es un corrent de pensament que va néixer als anys 70 de la ma de diferents autors, entre els que destaquem Georgescu Roegen, Donella i Denis L. Meadows, Ivan Illich, André Gorz, EF Shumacher. Aquest pensament ha anat arrelant i prenent forma a mesura que s'han anat fent més evidents els problemes ambientals i socials que afecten a tot el planeta.
El decreixement es posiciona en contra dels valors establerts pel sistema econòmic actual que sempre aposta pel creixement per millorar l'estat del benestar i per sortir de qualsevol crisi.
  • És una crítica radical al model de creixement actual. En aquests moments no existeix encara cap model macroeconòmic que el desenvolupi
  • Proposa un canvi d'escala en l'ús dels recursos naturals mitjançant una reducció del consum i la producció de bens i no tant sols per mitjà de la millora de l'eficiència i de la tecnologia
  • Advoca per una descolonització del imaginari col·lectiu del creixement
  • Advoca per la reducció del domini del mercat i posa en qüestió la "racionalitat del mercat" en la presa de decisions ( quadre Nº 1)

RAONS EN CONTRA DEL CREIXEMENT CONTINU
  1. Raons ambientals
·   És insostenible mediambientalment. No es pot créixer il·limitadament en un mon limitat
·  Som ja propers als límits de la càrrega ambiental que el planeta pot suportar: contaminació, canvi climàtic, peak oil, previsions d'exhauriment d'altres recursos: minerals, aigua, aliments. La petjada ecològica d’Europa  és superior a 2, 5 vegades  la càrrega del planeta 1,2,3 ( Fig. Nº 1 i 2 ).
  1. Raons socials
·    El creixement econòmic no ha solucionat el problema de la pobresa ni de l'equitat . Tampoc ha contribuït a assegurar uns mínims de benestar per a la major part de la població del mon.
·    La desigualtat entre i a dins dels països ha empitjorat a la última dècada 4,5
·    Problemes derivats de la  competitivitat personal  i de la  compaginació temps lliure/treball
·    La salut 6 i la felicitat 7 de les persones, a partir d'uns cert llindar, no són proporcionals al creixement econòmic ( Fig. Nº 3 i 4 ).
·    El comerç de matèries és totalment injust : és “l'economia del robatori” El preu al que es compren les matèries primeres no ha tingut mai en compte ni l'exhauriment dels recursos ni les externalitats produïdes en els països productors. L'extracció d'aquests recursos moltes vegades està lligada a la destrucció dels hàbitats de les societats indígenes i comporta la degradació  de la base social i productiva tradicional dels pobles que hi viuen














 






















   
FONAMENTS i CARACTERÍSTIQUES DEL SISTEMA ECONÒMIC VIGENT
  • Necessitat  del creixement  continu de la  producció i del consum per evitar l’atur:
El sistema econòmic vigent argumenta que amb la millora de la productivitat i de l'eficiència la societat té més  beneficis  que acabaran repercutint positivament en tota la societat: mes inversions, mes treball menys atur, més creixement del PIB, però aquest  model econòmic necessita del creixement  continu de la  producció i del consum de bens. Si el creixement s'atura o disminueix, el consum cau, l'atur creix, les empreses tanquen. S'inicia un cercle que es retroalimenta negativament. El model actual no suporta un període llarg de creixements negatius o de estancament econòmic ( a Espanya creixements  < 2% generen atur).
  • La nostra societat està basada en basada en el consum i en l’endeutament tant del consumidor com de l’empresa:
    • El consumidor compra bens i serveis per guanyar benestar, pujar d’estatus, sensació de llibertat. Si la gent no s’endeutés perquè no li calgués comprar tant, les empreses no vendrien
    •  l’empresa  necessita, per ser competitiva,  una  renovació tecnològica  i un augment de la productivitat. Per pagar els crèdits d’aquestes inversions en maquinària i innovació caldrà  obtenir més beneficis a  base de produir i vendre més productes.  
  • Els bancs cobren pels interessos dels crèdits concedits amb el diner creat virtualment a base de multiplicar la massa monetària dels dipòsits
  • Els interessos dels crèdits fan que el deute total sigui sempre més gran que el préstec adquirit.  Per a poder pagar els deutes  l'economia es veu forçada a créixer al ritme del interès compost.
  • Per estimular la capacitat de compra cal:
    • Facilitar  la concessió de crèdits
    • Caducitat accelerada dels bens ( potenciant la innovació, estimulant l’aparició de nous productes al mercat, promovent la  renovació ràpida dels productes i el fenòmen de la moda)
    • Valors socials enfocats cap al consum.  l'estatus social i l'autoestima estan basats en la possessió de bens materials. Quanta  més capacitat de copra  tinguem,  més estatus social i  més sensació de llibertat i de capacitat de decisió tindrem.
    • La  publicitat i els  mitjans de comunicació manipulen i dirigeixen les necessitats de les persones. El poder del marketing no actua només sobre el consumidor  sinó que, de forma indirecta, influeix en l’objectivitat dels  mitjans de comunicació ja que la seva viabilitat econòmica depèn dels guanys obtinguts a través de les empreses que s’hi anuncien. A més, la independència d’aquests mitjans de comunicació està qüestionada  ja que són captius  dels interessos dels grups empresarials a qui pertanyen.
·   Els governs són els primers  interessat en mantenir aquesta dinàmica perquè mentre hi ha feina i el ciutadà pot comprar els  vots són favorables i  l’estabilitat social està garantida
·   Posem en qüestió:
o   L’home treballa per cobrir les seves necessitats?  o és el seu nivell de treball el que marca el seu nivell de consum?
o   Racionalitat del mercat : “Homo œconomicus”  és el concepte utilitzat per  l'escola neoclàssica de la teoria econòmica per modelitzar el comportament humà, pressuposant que les seves decisions són informades i racionals. Posem en qüestió  que aquesta sigui la realitat . Ans al contrari, les decisions individuals i col·lectives poden ser fàcilment manipulables i dirigides.
PROBLEMES QUE COMPORTA EL SISTEMA  ECONÒMIC VIGENT

  1. Efectes negatius col·laterals:
·    Personals : Dificultats per compatibilitzar treball i vida personal, confusió entre riquesa material i benestar, insatisfacció personal, problemes d’estrès i ansietat etc.
·    Els estudis sobre la felicitat demostren que a partir d'un cert llindar de riquesa ja no es millora el sentiment de felicitat.
·     Per mantenir el nivell de consum i l'estatus social el ciutadà/consumidor haurà de  treballar més del que realment necessitaria per mantenir un nivell acceptable de benestar. Això comporta una sèrie de sacrificis en la vida privada i familiar.
·    Distributius: desigualtats socials inter i intra països cada cop més extremes. Ex. llista Forbes del 2009: 400 fortunes podien comprar 140 països
·    Ambientals: augment de la petjada ecològica , exhauriment de recursos, contaminació, canvi climàtic, insostenibilitat.
·    Perjudicis als països productors de matèries primeres: destrucció d'ecosistemes per l'explotació de matèries primeres i expulsió o desintegració de les societats indígenes que hi viuen. Condemna a la pobresa dels països que no poden competir per manca de tecnologia i preparació tècnica i pel deute públic, migracions massives, inseguretat, etc.
  1. El  PIB  no es un indicador útil per valorar el benestar de les societats ni  l'impacte ambiental de les nostres activitats ja que només mesura la suma del que es produeix  i es compra.
·    El PIB no és un bon indicador per mesurar el benestar de les persones. El PIB, a partir d'un llindar determinat no es proporcional als índex relacionats amb el benestar: esperança de vida, mortalitat infantil, índex de felicitat, etc
·    El PIB  no discerneix entre les activitats beneficioses i les perjudicials mentre tinguin un preu al mercat. Ex. Els costos derivats de la guerra, dels desastres ambientals, de les malalties, etc. es contabilitzen positivament i fan créixer el PIB.
·     El PIB no té en compte el treball no remunerats que és el majoritari ( treball de les dones i dels voluntaris)
  1. Efecte rebot: també conegut com la paradoxa de Jevons. Els augments en l'eficiència i en la productivitat mai han portat, a la llarga, a la reducció del consum de recursos ja que els estalvis que les empreses i els consumidors fan gràcies a un augment de l'eficiència, acaben sent utilitzats per comprar i consumir més o per  invertir i produir més.
·    La resposta convencional al dilema del creixement econòmic és apel·lar al concepte de desacoblament. A mesura que la tecnologia i l’eficiència avancen la producció és cada cop menys dependent del flux de materials o dit d’una altre manera, hi ha més desacoblament entre el creixement econòmic i l’impacte ecològic. Un índex utilitzat per mesurar-lo és la intensitat de carboni/producció econòmica mesurada en gr. de CO2/$. L’esperança és que l’economia pugui anar creixent  sense depassar els límits ecològics.
·    És important distingir entre desacoblament relatiu i absolut. El desacoblament relatiu és refereix a la reducció de la intensitat de carboni/ unitat produïda  o sobre el PIB, però això no significa que l’impacte ecològic es reduexi en valors absoluts. L’impacte ecològic pot continuar creixent encara que més lentament que el creixement de PIB 8 ( fig. Nº 5,6) . De fet , això és el que està succeint actualment. En alguns països de la OCDE s'han aconseguit alguns desacoblaments, però estan molt lluny de ser desacoblaments absoluts.
·     El desacoblament absolut és essencial per aconseguir la sostenibilitat del planeta. Ara be, fins a quin grau el desacoblament és  tecnològica i econòmicament viable? Es podria aconseguir un desacoblament prou ràpid per compaginar de manera acceptable creixement amb  reducció de carboni i consum de materials? Quant més eficients hauríem de  ser per evitar el canvi climàtic? Es possible aconseguir el nivell de riquesa que gaudim a Europa o inclòs augmentar-lo per a un mon amb 9 mil milions de persones i romandre encara dintre dels límits ecològics? Anem a revisar dades i estimacions 9  (quadres Nº 2 ,Fig. Nº 7).
 
L’eficiència tecnològica, que és la que ens ha de garantir el desacoblament, ha millorat en els darrers 17 anys  un 0,72% anual, o el que és el mateix, durant tot aquest període la nostra intensitat de carboni/$ ha millorat segons una ràtio de 1,13. Les millores que necessitem aconseguir l’any 2050 per no depassar els 450 ppm de CO2 depenen de l’escenari triat, però es mouen entre percentatges anuals del 8 i el 12%, o entre ràtios de millora del 21 al 130 per a tot el període de 37 anys . Què ens fa pensar que la ciència o el nivell tecnològic del planeta farà un salt tant espectacular que serà capaç de millorar tant més del que hem estat capaços de millorar fins ara? La manca d’acords de la cimera de Copenhaguen, sense anar més lluny, no ens auguren futurs molt optimistes.
Es pot objectar que la ràtio mundial de millores en l’eficiència no és comparable a la ràtio aconseguida en els països més avançats. Posem per exemple el cas  de la Gran Bretanya, país exemplar en el decreixement de les emissions de CO2: En 15 anys ha aconseguit unes reduccions anuals del 6%. Ara be, quan hi afegim les emissions associades a UK que han estat exportades, i per tant carregades a tercers països, el resultat és molt diferent: les emissions s’han incrementat en un 11%.
Per acabar: L’informe Stern (2007) anunciava que per aconseguir estabilitzacions del carboni ens costaria un 1% del PIB. A l’any 2004 s’estimava que l’estabilització del canvi climàtic s’aconseguia amb nivells de 550 ppm de CO2 al 2050. Ara, els estudis més afinats han restringit l’objectiu a 450 ppm. Els costos per aconseguir aquest nivell de carboni ara s’estimen entre el  2 - 3% del PIB, el que significa que s’enduen qualsevol esperança de previsió de creixement d’aquest ordre.

 











 






















ALGUNES SOLUCIONS PROPOSADES PEL MOVIMENT DE DECREIXEMENT
  1. PER ALS PAÏSOS DESENVOLUPATS:
  • Disminució radical, canvi d'escala, en el consum de bens materials. Allargar la durabilitat dels productes.
  • Canvis radicals en l'obtenció i en el consum de l'energia: impuls a les energies renovables, a l'eficiència i l'estalvi energètic, al transport comunitari, etc.
  • Trobar alternatives a la organització social que la faci menys dependent del consum i dels recursos naturals exhauribles i que no indueixin a la mobilitat. Reorganització social: societats no difuses, conceptes diferents de vivenda: serveis i espais compartits i comunitaris, etc.
  • Impuls continu a la innovació tecnològica. Necessitat de mantenir la investigació per assegurar alts nivells d'eficiència i l' implantació de les noves tecnologies. Per assegurar la prosperitat malgrat una producció de bens limitada cal basar-se en l'augment de la eficiència i l'estalvi de materials. El decreixement no defensa tornar a l'edat de les cavernes
  • Potenciar un model productiu que afavoreixi els sectors amb alta ocupació de treballadors i amb baix consum de recursos i de carboni. Canvis en els sectors productius: serveis relacionats amb la cura a les persones, turisme sostenible, TIC, biotecnologies, ecoindústries, etc. Llocs de treball verds: relacionats en el transport públic, la rehabilitació energètica dels edificis i les energies renovables10 (Quadre Nº 3) .
  • Worksharing: reducció de les hores treballades. La limitació en el consum de bens posarà també límits a la seva producció i per tant afectarà a la quantitat de treball disponible. Caldrà redistribuir les hores de treball entre la població, rebaixant les hores de jornada laboral. Es tracta de canviar les millores en la productivitat per reducció d'hores treballades en comptes de millores salarials ( Fig. Nº 8)
  • Desacoblament entre el treball i el salari: separar el dret a rebre remuneració del fet de tenir un treball amb salari. Aquesta separació ja existeix pels nens, joves, pensionistes, aturats amb subsidi d'atur, etc. Redefinir el significat de "treball" per tenir en compte els serveis domèstics no remunerats i el sector del voluntariat. Introduir o ampliar la cobertura de la Renda Bàsica. Limitació màxima de sous.
  • Benestar social garantit ( ensenyament, sanitat, seguretat social o la renda mínima) mitjançant un nivell d'impostos suficient
  • Canvi radical en el model d'impostos: reforma fiscal verda que internalitzi mitjançant els tributs totes les externalitats negatives. Tributs al malbaratament, no al treball. "Paga pel que prens no pel que fas" La Fig. 9 i 10 mostren el nivell d'impostos verds a Europa i la seva evolució en els darrers anys que ha disminuït.
  • Canvis en el sistema bancari: limitació de crèdits. Més protagonisme de l'estat i dels bancs centrals en la creació del diner i la concessió de crèdits.
  • Reorganització del sistema productiu: impuls a les cooperatives i als bens comunals, més difícils de deslocalitzar. Prendre exemple de les organitzacions i sistemes de comerç i producció comunitaris autosuficients que existeixen a casa nostra i diferents llocs del planeta. Relocalització de les empreses.
  • Reorganització agrícola: consum de proximitat. Sobirania alimentària.
  • Regulacions i limitacions en els sistemes de propaganda i marketing
  • Incidir sobre qualsevol altre factor o sector que promogui el consum i la mobilitat. Canvis de model social i en l'educació. Intervenció de l'estat per promoure els canvis
  • Programa electoral proposat per Serge Latouche11,12:
  1. Recuperar la petjada ecològica igual o inferior a un planeta, és a dir, una producció material equivalent als anys 60-70. Reduir massivament tots els consums intermedis (transports, energia, embalatges, publicitat)
  2. Integrar els costos del transport , mitjançant ecotaxes i altres mesures, els perjudicis generats per aquesta activitat.
  3. Relocalitzar les activitats, posant en qüestió el desplaçament d'homes i mercaderies.
  4. Restaurar l'agricultura pagesa. Incentivar una producció el més local, estacional, natural i tradicional possible.
  5. Transformar els guanys de productivitat en reducció del temps de treball i en creació de llocs de treball, mentre persisteixi l'atur.
  6. Impulsar la producció de bens relacionals. Fomentar el gaudi "d'allò que no es pot comprar" el consum del qual no disminueix l'estoc disponible, ans al contrari. Ex : Amistat, coneixement, etc
  7. Reduir el malbaratament d'energia en un factor 4 (dividir per 4 les emissions de CO2 d'aquí al 2050), d'acord amb els estudis de l'Associació NegaWatt 13
  8. Penalitzar fortament les depeses de publicitat. Prohibir gradualment la publicitat destinada a infants, especialment si són perjudicials per la seva salut
  9. Decretar una moratòria a la innovació tecnocientífica. Reorientar la recerca científica i tècnica en funció de les noves aspiracions  
























2.    PER ALS PAÏSOS EN VIES DE DESENVOLUPAMENT:
  • Necessitat de creixement econòmic per aconseguir uns mínims de benestar
  • Distribució mes justa entre països:transferència de tecnologia procedent del primer mont per augmentar l'eficiència i la productivitat dels processos productius
  • Potenciar les organitzacions tradicionals que han sabut perdurar sense destruir els ecosistemes
  • Potenciar les estructures productives i comercials comunals que ofereixen una forta coherència social, integradora i resilient
DIFERÈNCIES I SEMBLANCES ENTRE EL GREEN NEW DEAL I EL DECREIXEMENT? 14,15,16
SEMBLANCES:

  • Tots dos sistemes aporten solucions per a resoldre a la vegada els dos grans handicaps que tenim sobre la taula: la crisi econòmica i la crisi ambiental
  • Tots dos sistemes defensen la necessitat de millorar l'eficiència en la producció de bens i l'estalvi energètic. També defensen la producció massiva d'energia de fons renovables.
  • Tots dos sistemes defensen un canvi en el sistema productiu, impulsant les activitats que requereixin ma d'obra però que no necessitin molts recursos materials. Tots dos confien en la creació de llocs de treball com a conseqüència de la implantació massiva de les E renovables i de la rehabilitació d'edificis.
DIFERÈNCIES:
  • Tots dos sistemes estan a favor de posar restriccions als bancs, però el Green New Deal enfocarà la reforma per evitar bàsicament que siguin tan grans i poderosos que no se'ls pugui deixar fer fallida ( obligar-los a ser més petits, separar assegurances i banca, taxa Tobin, altres taxes...). En canvi, el decreixement vol evitar la concessió desbocada de crèdits que alimenta la necessitat contínua de creixement , per tant volen restringir la concessió de crèdits i d'augmentar el protagonisme de l'estat en la concessió d'aquests crèdits.
  • El decreixement està en contra del consumisme per evitar el creixement continu de la demanda i per tant de la producció. El Green new deal no parla d'aquest tema perquè dona per fet que els augments en l'eficiència i en l'estalvi energètic seran suficients per desacoblar el creixement econòmic de la producció de carboni i del consum de recursos. No te en compte les conseqüències de l'efecte rebot ni es planteja cap canvi social enfocat a l'austeritat.
  
BONES PRÀCTIQUES

  • HABITAGES COL·LECTIUS: "cohousing" Comparteixen espais. Alguns serveis comuns.
    • KOLLEKTIVHUS NU Associació sueca que promou habitatges "col·laboratius" i formes de viure alternatives. Actualment existeixen 32 grups d'habitatges col·lectives. A França estan naixent experiències semblants
    http://www.kollektivhus.nu/eng/index.html
  • MOBILITAT I URBANISME SOSTENIBLES
  • SOCIETATS DEL PRIMER MON AMB BAIXA PETJADA ECOLÒGICA
    • TRANSITION TOWNS Pobles i ciutats que opten per posar en pràctica iniciatives que responguin a donar solucions als grans reptes del futur: canvi climàtic i zenit del petroli. Posen en marxa projectes de transició cap a un estil de vida que requereixi menys consum energètic. Treballen per la relocalització de les comunitats per aconseguir ser més sostenibles.
    http://www.transitionnetwork.org/
    • ECOALDEAS, ECOVILLAGES : Comunitats rurals o urbanes que busquen models de baix impacte ambiental i que integrin u equilibri ecològic, social, econòmic, tecnològic, espiritual, polític...
  • CONTACTES ENTRE PRODUCTORS AGRÍCOLES/RAMADERS I CONSUMIDORS: circuits curts, productes locals. Creació de grups de consumidors, km 0
    • SLOWFOOD ONG que va néixer en resposta a la invasió del "fast food" del "fast live". Intenta preservar les tradicions gastronòmiques regionals utilitzant els productes i els mètodes de cultiu propis de cada lloc.
    • LA REPERA : punt de contacte entre cooperatives i productors ecològics i organitzacions de consumidors a Catalunya
    http://repera.wordpress.com/introduccio/
  • XARXES D'ECONOMIES LOCALS : "Glocalisme" : Aprofitant Internet es creen xarxes de ciutadans, empreses I organitzacions per posar en contacte l'oferta i la demanda a nivell local
    • NUCLIS AUTÒNOMS PÚBLICS (NAP): xarxa d'intercanvi de bens i serveis que utilitza l'hora de treball com a moneda de canvi en comptes de la moneda convencional. Experiència a Tarragona. Forma part de la xarxa pel decreixement: NAP del camp
    http://nap.cat/
      
    • BALLE: BUSINESS ALLIANCE FOR LOCAL LIVING ECONOMIES Objectiu: catalitzar i reforçar les xarxes de connexió entre empreses independents locals per tal de construir economies locals fortes.
    http://www.livingeconomies.org/press
    • AN INDEPENDENT BUSINESS ALLIANCE treballa per construir economies locals basades en els negocis locals independents. Lluita per evitar la proliferació de cadenes i altres negocis que desplacen els emprenedors locals . IBA uneix empreses independents locals, ciutadans I organitzacions

  • COOPERATIVISME
    http://www.mondragon-corporation.com/
    • L'AGROPECUÀRIA DE GUISSONA, S. COOP. LTDA
    http://www.cag.es/
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES  
  1. E urope 2007 Gross Domestic Product and Ecological Footprint http://www.pelcanvi.org/activitats/decreixement/recursosenergeticsicrisi.pdf http://assets.panda.org/downloads/europe_2007_gdp_and_ef.pdf
  2. World energy outlook 2008 resumen ejecutivo IEA http://www.worldenergyoutlook.org/docs/weo2008/WEO2008_es_spanish.pdf
  3. Carles Riba Romeva . Recursos energètics i crisi. Canvi de paradigma de desenvolupament, gener de 2010
  4. Programa de las Naciones Unidas para el Desarrollo. Informe anual 2006
    http://www.undp.org/spanish/publicaciones/informeanual2006/desarrollo-humano.shtml
  5. The Inequaliry predicament. Report on the World Social Situation 2005 UN
    http://www.un.org/esa/socdev/rwss/2005_media.html
  6. Statistics of the Human Development Report  http://hdr.undp.org/en/statistics/
  7. La situacion del mundo. Worldwatch institute 2008
    http://books.google.es/books?id=kvERRMGr4-oC&printsec=frontcover&dq=estate+of+the+word+2008&cd=1
  8. Prosperity without growth? The transition to a sustainable economy . Tim Jackson Economics commissioner. Sustainable Development Commission
  9. Ibid.
  10. Christer Sanne First International Conference on Economic De-Growth Paris, April 18 2008 http://events.it-sudparis.eu/degrowthconference/themes/6Panel%20on%20macrosocioeconomics/Change%20of%20economic%20institutions%20Oslo/Sanne%20C%201%20Degrowth%20Paris%20april%202008%20presentation.pdf
  11. La Apuesta por el Decrecimiento. ¿Cómo salir del imaginario dominante? Serge Latouche, ed. Icaria Antracyt, 2008 http://books.google.com.mx/books?id=E_3qkEVY83AC&printsec=frontcover&dq=la+apuesta+por+el+decrecimiento&cd=1
  12. Petit Tractat del Decreixement Serè. Serge Latouche. Ed. Tres i Quatre, S.L. institut del territori 2009
  13. Manifeste negawatt: pour un avenir énergétique sobre, effi cace et renouvelable
  14. A Green New Deal . Joined-up policies to solve the triple crunch of the credit crisis, climate change and high oil prices. http://www.neweconomics.org/sites/neweconomics.org/files/A_Green_New_Deal_1.pdf
  15. The cuts won't work. Why spending on a Green New Deal will reduce the public debt, cut carbon emissions, increase energy security and reduce fuel poverty .The second report of the Green New Deal Group
    http://www.neweconomics.org/sites/neweconomics.org/files/The_Cuts_Wont_Work.pdf
  16. Technical Note A Global Green New Deal for Climate, Energy, and Development. United Nations Department of Economic and Social Affairs, december 2009 p://www.un.org/esa/dsd/resources/res_pdfs/publications/sdt_cc/cc_global_green_new_deal.pdfhttp://es.wikipedia.org/
  17. Wikipedia. Decrecimiento  http://es.wikipedia.org/wiki/Decrecimiento 
  18. Revista Ecología Política nº 35. (Julio, 2008)  http://www.ecologiapolitica.info/ep/35.pdf 
  19. Revista Ecología Política nº 36. (Diciembre, 2008) http://www.ecologiapolitica.info/ep/36.pdf  
  20. Economics in a Full World Herman E. Daly. Scientific American 2005, September http://steadystate.org/wp-content/uploads/Daly_SciAmerican_FullWorldEconomics(1).pdf 
  21. Proceedings of the First International Conference on Economic De-Growth for Ecological Sustainability and Social Equity. Paris, 18-19 April 2008  http://events.it-sudparis.eu/degrowthconference/en/appel/Degrowth%20Conference%20-%20Proceedings.pdf 
  22. 2nd Conference on Economic Degrowth. For Ecological Sustainability and Social equity http://www.degrowth.eu/v1/fileadmin/content/press/Degrowth-_Abstracts_Book_1.0.pdf 
Etiquetas: