Sinopsi de l'informe
Informe sencer
18 abr 2012
Gente resiliente en un planeta resiliente: un futuro que vale la pena elegir
Links a l'informe del Grup d'alt nivell del Secretariat General de las Nacions Unides sobre la sostenibilidat mundial
Sinopsi de l'informe
Informe sencer
Sinopsi de l'informe
Informe sencer
16 abr 2012
The Crash Course the Chis Martenson
The Crash Course, Curs sobre la crisi ambiental i financera en versió digital parlada i escrita i traduïda al castellà, de l'activista Chris Martenson
11 abr 2012
El nou llibre de Worldwatch Institute 2012
Ja s'ha publicat el llibre del Worldwatch Institute d'aquest any. Els links als diferents capítols permeten veure un resum dels temes tractats.
State of the World 2012: Moving Toward Sustainable Prosperity
Latest in flagship series offers strategies for lasting well-being.
ISBN: 978-1-61091-037-8
In
1992, governments at the Rio Earth Summit made a historic commitment to
sustainable development—an economic system that promotes the health of
both people and ecosystems. Twenty years and several summits later,
human civilization has never been closer to ecological collapse, a third
of humanity lives in poverty, and another 2 billion people are
projected to join the human race over the next 40 years. How will we
move toward sustainable prosperity equitably shared among all even as
our cities strain to provide decent jobs, housing, transportation, and
social services, and as our ecological systems decline?
To promote discussion around this vital topic at the Rio+20 U.N. Conference and beyond, State of the World 2012: Moving Toward Sustainable Prosperity showcases
creative policies and fresh approaches that are advancing sustainable
development in the twenty-first century. Chapters written by
international experts present a comprehensive look at current trends in
global economics and sustainability, a policy toolbox of clear solutions
to some of our most pressing environmental and human challenges, and a
path for reforming economic institutions to promote both ecological
health and prosperity.
Moving Toward Sustainable Prosperity is the latest publication in the Worldwatch Institute’s flagship State of the World
series, which remains the most recognized and authoritative resource
for research and policy solutions on critical global issues. State of the World 2012
builds on three decades of experience to offer a clear, pragmatic look
at the current state of global ecological systems and the economic
forces that are reshaping them—and how we can craft more-sustainable and
equitable economies in the future.
Preview State of the World 2012
|
Learn More About Sustainable Prosperity
| |
| State of the World 2012 Chapter Summaries | ||
|---|---|---|
About State of the World
Worldwatch's flagship publication, State of the World, has
educated a broad audience of students, journalists, policymakers, and
concerned citizens about trends in sustainable development for a quarter
century. The book has been published in 36 languages, and over the
years it has authoritatively assessed issues ranging from population,
energy, and agriculture to materials use, health, and trade policy.
Topics are covered from a global perspective, with an emphasis on
innovation and problem-solving. State of the World is recognized
as a classic of environmental literature, having attracted luminaries
from Kofi Annan to Mikhail Gorbachev to write forewords for the book.
News media, policymakers, and NGOs worldwide cite the book for its
cutting-edge analysis, reliability, and careful documentation of its
arguments, all marshaled to speed the global transition to a sustainable
world.
Beginning this year, our annual State of the World report will
be published by Island Press, and available for purchase on both the
Worldwatch and Island Press websites and through multiple digital and
print distribution channels.
27 feb 2012
25 feb 2012
Ted Trainer: les implicacions d'un creixement 0
Article publicat a la revista electrònica Sin Permiso, que descriu de forma molt realista el que pots succeir en una societat que no creix per problemes energètics:
¿Entienden bien sus defensores las implicaciones políticas radicales de una economía de crecimiento cero?
¿Entienden bien sus defensores las implicaciones políticas radicales de una economía de crecimiento cero?
20 feb 2012
13 feb 2012
Herman E. Daly: creixement i lliure comerç: dogmes clinicament morts que encara empenyen fort
Herman E. Daly
Publicat el 6 Febrer
2012 a Capital Institute
Traducció Neus
Casajuana
Hi ha dos dogmes que els economistes neoclàssics no han de posar mai en dubte en públic si no volen ser expulsats pels seus sacerdots professionals: el primer, que el creixement del PIB és sempre bo i és la solució a la majoria dels problemes. El segon , que el lliure comerç internacional és mútuament beneficiós , gràcies al principi d’impuls al creixement de l’avantatge comparatiu. Aquests dos pilars esquerdats " donen suport a gairebé tot l'assessorament de les polítiques als governs donades per el corrent economista dominant.
Fins i tot un pensador tant clarivident com Paul Krugman no permet que la seva generalment admirable columna del New York Times qüestioni mai aquests sagradíssims principis i, no obstant, en menys de 1.000 paraules es pot demostrar fàcilment que aquests dos dogmes són erronis amb només mirar els fets observables i els primers principis de l'economia clàssica. Amb pausa i amb calma considerem el següent:
(1) El creixement en totes les unitats micro-econòmiques (empreses i llars) està subjecte a la “regla de fins a on hem d’arribar” en la optimització, és a dir, el creixement s’atura quan l'augment del cost marginal s’iguala a la reducció del benefici marginal. Per què no s’aplica també aquest concepte al creixement del flux de materia-energia que sosté la macro-economia, suma de totes les empreses i les llars? I ja que el PIB real és el millor índex estadístic que tenim sobre el flux total, per què no es té en compte el flux d’ energia-materia en el creixement del PIB? Deu ser perquè els economistes veuen l'economia com un sistema global, que creix en el buit, no com un subsistema de l'ecosfera que és finita i que no creix, de la qual l'economia extreu recursos (esgotament) i a la qual retorna les deixalles (contaminació). Quan l'economia creix en termes de flux, o de PIB real, es fa més gran en relació a l'ecosistema i fins i tot desplaça les funcions més vitals de l'ecosistema. Per què els economistes no assumeixen que l’economia mai pot arribar a ser tant gran de manera que el creixement del seu conjunt pugui acabar essent en el marge més perjudicial que beneficiós? Potser el que passa és que els perjudicis són invisibles perquè no tenen preu de mercat. No obstant, com un fet inherent a la riquesa, els perjudicis es troben per tot arreu: als residus nuclears, a la zona morta al Golf de Mèxic, als remolins de deixalles de plàstic als oceans, al forat de la capa d'ozó, a la pèrdua de biodiversitat, al canvi climàtic degut a un excés de carboni en l'atmosfera, a l'esgotament de les mines, al sol erosionat, als pous secs, al treball esgotador i perillós, als deutes explosius. Els economistes afirmen que la solució a la pobresa és més creixement, sense tant sols preguntar-se si el creixement encara ens continua fent més rics com ho feia en el passat quan el món era buit, o be, ha començat a fer-nos més pobres en un món que ja està massa ple de gent i de coses. Aquesta és una pregunta amenaçant, ja que si el creixement s'ha convertit en ineconòmic aleshores la solució a la pobresa és compartir ara, no créixer en el futur. El fet de compartir ara s’anomena "lluita de classes."
(2) Els economistes de primera
fila insten als països a on el creixement ha portat la seva petjada ecològica
més enllà de les seves fronteres geogràfiques
fins als ecosistemes d'altres països, a continuar pel mateix camí sota la bandera
del lliure comerç i l'especialització, d’acord amb el principi de l'avantatge comparatiu, deixant que la resta
del mon exporti els recursos per a
nosaltres i que nosaltres paguem amb exportacions de capital, tecnologia patentada, drets d'autors d’entreteniment i els serveis financers. L’avantatge comparatiu
garanteix que tots estarem millor (i creixerem més) si cadascú de
nosaltres s'especialitza en produir i exportar només els productes en els què
som relativament millors i importa tota
la resta. La lògica de l'avantatge comparatiu és impecable, tenint en compte
les seves premisses. No obstant, una d’elles és que el capital que és mòbil
dins de les nacions, no ho sigui entre nacions. Però en el món d'avui en dia, el capital és encara més mòbil entre països que els
productes, així que no és l’avantatge
comparatiu sinó l’avantatge absolut
el que realment governa l'especialització i el comerç. L'avantatge
absolut encara aporta beneficis amb l'especialització i el comerç, però no són
necessàriament beneficis mutus com
succeïa en virtut de l'avantatge
comparatiu , és a dir, un país pot perdre mentre que els altres guanyen. El "lliure comerç"
en realitat significa "la desregulació del comerç internacional" ,
similar a les finances desregulades tant en la justificació com en
l’efecte. D'altra banda, l'especialització,
si es porta massa lluny, significa que el comerç es converteix en una
necessitat. Si un país s'especialitza en la producció de només algunes coses, llavors ha de comprar tota la resta. El comerç ja no és voluntari i
si el comerç deixa de ser voluntari,
llavors no hi ha raó per esperar que sigui mútuament beneficiós i així
cau una altra premissa del lliure comerç . Si els economistes volen mantenir el
món segur per al lliure comerç i l'avantatge comparatiu han de limitar la
mobilitat del capital internacional. Si volen mantenir la mobilitat del capital
internacional llavors s’ha de retrocedir en la qüestió del avantatge
comparatiu i el lliure comerç. Què és el
que fan? Res. sembla que creguin que si el lliure comerç de
béns és beneficiós, llavors, per extensió, el lliure comerç de capital (i altres factors) ha de ser encara
més beneficiós i si el comerç voluntari
és mútuament beneficiós, llavors, què hi ha de dolent en que sigui obligatori?
Com es pot discutir amb persones que utilitzen la conclusió d'un argument per
negar les premisses de l'argument? La seva falta de lògica és invencible!
Igual que les persones que no
poden veure certs colors, els economistes neoclàssics potser són cecs als perjudicis induïts pel creixement i a
la destrucció de la comunitat nacional
deguts a la integració global a través del lliure comerç i la lliure mobilitat
de capitals. Però, com pot una "ciència empírica" perdre dos
elefants vermells en la mateixa habitació? I com poden els teòrics de l'economia que fan un fetitxe de
les matemàtiques avançades, persistir en
aquests errors lògics elementals?
Si hi ha una cosa errònia en
aquestes crítiques, llavors algun col·
lega neoclàssic m’hauria d’esmenar. En canvi,
eviten el problema de manera poc convincent amb atacs als homes de palla
sense nom que suposadament defensen la pobresa i l'aïllament. Per descomptat
que la riquesa és millor que la pobresa, però la qüestió és si el creixement
ens farà mai més rics o si ja hem
depassat l'escala òptima per sobre de la
qual comença a fer-nos més pobres. Per
descomptat que el comerç és millor que l'aïllament i l'autarquia, però el
comerç desregulat i la mobilitat del capital ens allunya de la interdependència
raonable entre moltes de les economies nacionals independents que mútuament es
beneficien del comerç voluntari i ens porta cap a l'especialització asfixiant
d'una economia mundial tant
fortament integrada per les corporacions
globals que el comerç es converteix en "una oferta que no es pot rebutjar.
"
Quan els economistes tradicionals
deixaran de connectar-se als dogmes clínicament morts?
Herman Daly és professor emèrit d'economia a la University of Maryland, School of Public Policy. Es membre de Center for the Advancement of the Steady State Economy (CASSE).
Herman Daly és professor emèrit d'economia a la University of Maryland, School of Public Policy. Es membre de Center for the Advancement of the Steady State Economy (CASSE).
Suscribirse a:
Entradas (Atom)