"Compar, llençar, comprar" Documental emès al programa Sense Ficció de TV3
"Productos diseñados para morir". La Vanguardia 28/12/2010
18 dic 2010
8 dic 2010
DECREIXEMENT, ARGUMENTS I PROPOSTES
DECREIXEMENT, CONCEPTE
El decreixement es un corrent de pensament que va néixer als anys 70 de la ma de diferents autors, entre els que destaquem Georgescu Roegen, Donella i Denis L. Meadows, Ivan Illich, André Gorz, EF Shumacher. Aquest pensament ha anat arrelant i prenent forma a mesura que s'han anat fent més evidents els problemes ambientals i socials que afecten a tot el planeta.
El decreixement es posiciona en contra dels valors establerts pel sistema econòmic actual que sempre aposta pel creixement per millorar l'estat del benestar i per sortir de qualsevol crisi.
- És una crítica radical al model de creixement actual. En aquests moments no existeix encara cap model macroeconòmic que el desenvolupi
- Proposa un canvi d'escala en l'ús dels recursos naturals mitjançant una reducció del consum i la producció de bens i no tant sols per mitjà de la millora de l'eficiència i de la tecnologia
- Advoca per una descolonització del imaginari col·lectiu del creixement
- Advoca per la reducció del domini del mercat i posa en qüestió la "racionalitat del mercat" en la presa de decisions ( quadre Nº 1)
- Raons ambientals
· És insostenible mediambientalment. No es pot créixer il·limitadament en un mon limitat
· Som ja propers als límits de la càrrega ambiental que el planeta pot suportar: contaminació, canvi climàtic, peak oil, previsions d'exhauriment d'altres recursos: minerals, aigua, aliments. La petjada ecològica d’Europa és superior a 2, 5 vegades la càrrega del planeta 1,2,3 ( Fig. Nº 1 i 2 ).
- Raons socials
· El creixement econòmic no ha solucionat el problema de la pobresa ni de l'equitat . Tampoc ha contribuït a assegurar uns mínims de benestar per a la major part de la població del mon.
· La desigualtat entre i a dins dels països ha empitjorat a la última dècada 4,5
· Problemes derivats de la competitivitat personal i de la compaginació temps lliure/treball
· La salut 6 i la felicitat 7 de les persones, a partir d'uns cert llindar, no són proporcionals al creixement econòmic ( Fig. Nº 3 i 4 ).
· El comerç de matèries és totalment injust : és “l'economia del robatori” El preu al que es compren les matèries primeres no ha tingut mai en compte ni l'exhauriment dels recursos ni les externalitats produïdes en els països productors. L'extracció d'aquests recursos moltes vegades està lligada a la destrucció dels hàbitats de les societats indígenes i comporta la degradació de la base social i productiva tradicional dels pobles que hi viuen
FONAMENTS i CARACTERÍSTIQUES DEL SISTEMA ECONÒMIC VIGENT
- Necessitat del creixement continu de la producció i del consum per evitar l’atur:
El sistema econòmic vigent argumenta que amb la millora de la productivitat i de l'eficiència la societat té més beneficis que acabaran repercutint positivament en tota la societat: mes inversions, mes treball menys atur, més creixement del PIB, però aquest model econòmic necessita del creixement continu de la producció i del consum de bens. Si el creixement s'atura o disminueix, el consum cau, l'atur creix, les empreses tanquen. S'inicia un cercle que es retroalimenta negativament. El model actual no suporta un període llarg de creixements negatius o de estancament econòmic ( a Espanya creixements < 2% generen atur).
- La nostra societat està basada en basada en el consum i en l’endeutament tant del consumidor com de l’empresa:
- El consumidor compra bens i serveis per guanyar benestar, pujar d’estatus, sensació de llibertat. Si la gent no s’endeutés perquè no li calgués comprar tant, les empreses no vendrien
- l’empresa necessita, per ser competitiva, una renovació tecnològica i un augment de la productivitat. Per pagar els crèdits d’aquestes inversions en maquinària i innovació caldrà obtenir més beneficis a base de produir i vendre més productes.
- Els bancs cobren pels interessos dels crèdits concedits amb el diner creat virtualment a base de multiplicar la massa monetària dels dipòsits
- Els interessos dels crèdits fan que el deute total sigui sempre més gran que el préstec adquirit. Per a poder pagar els deutes l'economia es veu forçada a créixer al ritme del interès compost.
- Per estimular la capacitat de compra cal:
- Facilitar la concessió de crèdits
- Caducitat accelerada dels bens ( potenciant la innovació, estimulant l’aparició de nous productes al mercat, promovent la renovació ràpida dels productes i el fenòmen de la moda)
- Valors socials enfocats cap al consum. l'estatus social i l'autoestima estan basats en la possessió de bens materials. Quanta més capacitat de copra tinguem, més estatus social i més sensació de llibertat i de capacitat de decisió tindrem.
- La publicitat i els mitjans de comunicació manipulen i dirigeixen les necessitats de les persones. El poder del marketing no actua només sobre el consumidor sinó que, de forma indirecta, influeix en l’objectivitat dels mitjans de comunicació ja que la seva viabilitat econòmica depèn dels guanys obtinguts a través de les empreses que s’hi anuncien. A més, la independència d’aquests mitjans de comunicació està qüestionada ja que són captius dels interessos dels grups empresarials a qui pertanyen.
· Els governs són els primers interessat en mantenir aquesta dinàmica perquè mentre hi ha feina i el ciutadà pot comprar els vots són favorables i l’estabilitat social està garantida
· Posem en qüestió:
o L’home treballa per cobrir les seves necessitats? o és el seu nivell de treball el que marca el seu nivell de consum?
o Racionalitat del mercat : “Homo œconomicus” és el concepte utilitzat per l'escola neoclàssica de la teoria econòmica per modelitzar el comportament humà, pressuposant que les seves decisions són informades i racionals. Posem en qüestió que aquesta sigui la realitat . Ans al contrari, les decisions individuals i col·lectives poden ser fàcilment manipulables i dirigides.
PROBLEMES QUE COMPORTA EL SISTEMA ECONÒMIC VIGENT
- Efectes negatius col·laterals:
· Personals : Dificultats per compatibilitzar treball i vida personal, confusió entre riquesa material i benestar, insatisfacció personal, problemes d’estrès i ansietat etc.
· Els estudis sobre la felicitat demostren que a partir d'un cert llindar de riquesa ja no es millora el sentiment de felicitat.
· Per mantenir el nivell de consum i l'estatus social el ciutadà/consumidor haurà de treballar més del que realment necessitaria per mantenir un nivell acceptable de benestar. Això comporta una sèrie de sacrificis en la vida privada i familiar.
· Distributius: desigualtats socials inter i intra països cada cop més extremes. Ex. llista Forbes del 2009: 400 fortunes podien comprar 140 països
· Ambientals: augment de la petjada ecològica , exhauriment de recursos, contaminació, canvi climàtic, insostenibilitat.
· Perjudicis als països productors de matèries primeres: destrucció d'ecosistemes per l'explotació de matèries primeres i expulsió o desintegració de les societats indígenes que hi viuen. Condemna a la pobresa dels països que no poden competir per manca de tecnologia i preparació tècnica i pel deute públic, migracions massives, inseguretat, etc.
- El PIB no es un indicador útil per valorar el benestar de les societats ni l'impacte ambiental de les nostres activitats ja que només mesura la suma del que es produeix i es compra.
· El PIB no és un bon indicador per mesurar el benestar de les persones. El PIB, a partir d'un llindar determinat no es proporcional als índex relacionats amb el benestar: esperança de vida, mortalitat infantil, índex de felicitat, etc
· El PIB no discerneix entre les activitats beneficioses i les perjudicials mentre tinguin un preu al mercat. Ex. Els costos derivats de la guerra, dels desastres ambientals, de les malalties, etc. es contabilitzen positivament i fan créixer el PIB.
· El PIB no té en compte el treball no remunerats que és el majoritari ( treball de les dones i dels voluntaris)
- Efecte rebot: també conegut com la paradoxa de Jevons. Els augments en l'eficiència i en la productivitat mai han portat, a la llarga, a la reducció del consum de recursos ja que els estalvis que les empreses i els consumidors fan gràcies a un augment de l'eficiència, acaben sent utilitzats per comprar i consumir més o per invertir i produir més.
· La resposta convencional al dilema del creixement econòmic és apel·lar al concepte de desacoblament. A mesura que la tecnologia i l’eficiència avancen la producció és cada cop menys dependent del flux de materials o dit d’una altre manera, hi ha més desacoblament entre el creixement econòmic i l’impacte ecològic. Un índex utilitzat per mesurar-lo és la intensitat de carboni/producció econòmica mesurada en gr. de CO2/$. L’esperança és que l’economia pugui anar creixent sense depassar els límits ecològics.
· És important distingir entre desacoblament relatiu i absolut. El desacoblament relatiu és refereix a la reducció de la intensitat de carboni/ unitat produïda o sobre el PIB, però això no significa que l’impacte ecològic es reduexi en valors absoluts. L’impacte ecològic pot continuar creixent encara que més lentament que el creixement de PIB 8 ( fig. Nº 5,6) . De fet , això és el que està succeint actualment. En alguns països de la OCDE s'han aconseguit alguns desacoblaments, però estan molt lluny de ser desacoblaments absoluts.
· El desacoblament absolut és essencial per aconseguir la sostenibilitat del planeta. Ara be, fins a quin grau el desacoblament és tecnològica i econòmicament viable? Es podria aconseguir un desacoblament prou ràpid per compaginar de manera acceptable creixement amb reducció de carboni i consum de materials? Quant més eficients hauríem de ser per evitar el canvi climàtic? Es possible aconseguir el nivell de riquesa que gaudim a Europa o inclòs augmentar-lo per a un mon amb 9 mil milions de persones i romandre encara dintre dels límits ecològics? Anem a revisar dades i estimacions 9 (quadres Nº 2 ,Fig. Nº 7).
L’eficiència tecnològica, que és la que ens ha de garantir el desacoblament, ha millorat en els darrers 17 anys un 0,72% anual, o el que és el mateix, durant tot aquest període la nostra intensitat de carboni/$ ha millorat segons una ràtio de 1,13. Les millores que necessitem aconseguir l’any 2050 per no depassar els 450 ppm de CO2 depenen de l’escenari triat, però es mouen entre percentatges anuals del 8 i el 12%, o entre ràtios de millora del 21 al 130 per a tot el període de 37 anys . Què ens fa pensar que la ciència o el nivell tecnològic del planeta farà un salt tant espectacular que serà capaç de millorar tant més del que hem estat capaços de millorar fins ara? La manca d’acords de la cimera de Copenhaguen, sense anar més lluny, no ens auguren futurs molt optimistes.
Es pot objectar que la ràtio mundial de millores en l’eficiència no és comparable a la ràtio aconseguida en els països més avançats. Posem per exemple el cas de la Gran Bretanya, país exemplar en el decreixement de les emissions de CO2: En 15 anys ha aconseguit unes reduccions anuals del 6%. Ara be, quan hi afegim les emissions associades a UK que han estat exportades, i per tant carregades a tercers països, el resultat és molt diferent: les emissions s’han incrementat en un 11%.
Per acabar: L’informe Stern (2007) anunciava que per aconseguir estabilitzacions del carboni ens costaria un 1% del PIB. A l’any 2004 s’estimava que l’estabilització del canvi climàtic s’aconseguia amb nivells de 550 ppm de CO2 al 2050. Ara, els estudis més afinats han restringit l’objectiu a 450 ppm. Els costos per aconseguir aquest nivell de carboni ara s’estimen entre el 2 - 3% del PIB, el que significa que s’enduen qualsevol esperança de previsió de creixement d’aquest ordre.
- PER ALS PAÏSOS DESENVOLUPATS:
- Disminució radical, canvi d'escala, en el consum de bens materials. Allargar la durabilitat dels productes.
- Canvis radicals en l'obtenció i en el consum de l'energia: impuls a les energies renovables, a l'eficiència i l'estalvi energètic, al transport comunitari, etc.
- Trobar alternatives a la organització social que la faci menys dependent del consum i dels recursos naturals exhauribles i que no indueixin a la mobilitat. Reorganització social: societats no difuses, conceptes diferents de vivenda: serveis i espais compartits i comunitaris, etc.
- Impuls continu a la innovació tecnològica. Necessitat de mantenir la investigació per assegurar alts nivells d'eficiència i l' implantació de les noves tecnologies. Per assegurar la prosperitat malgrat una producció de bens limitada cal basar-se en l'augment de la eficiència i l'estalvi de materials. El decreixement no defensa tornar a l'edat de les cavernes
- Potenciar un model productiu que afavoreixi els sectors amb alta ocupació de treballadors i amb baix consum de recursos i de carboni. Canvis en els sectors productius: serveis relacionats amb la cura a les persones, turisme sostenible, TIC, biotecnologies, ecoindústries, etc. Llocs de treball verds: relacionats en el transport públic, la rehabilitació energètica dels edificis i les energies renovables10 (Quadre Nº 3) .
- Worksharing: reducció de les hores treballades. La limitació en el consum de bens posarà també límits a la seva producció i per tant afectarà a la quantitat de treball disponible. Caldrà redistribuir les hores de treball entre la població, rebaixant les hores de jornada laboral. Es tracta de canviar les millores en la productivitat per reducció d'hores treballades en comptes de millores salarials ( Fig. Nº 8)
- Desacoblament entre el treball i el salari: separar el dret a rebre remuneració del fet de tenir un treball amb salari. Aquesta separació ja existeix pels nens, joves, pensionistes, aturats amb subsidi d'atur, etc. Redefinir el significat de "treball" per tenir en compte els serveis domèstics no remunerats i el sector del voluntariat. Introduir o ampliar la cobertura de la Renda Bàsica. Limitació màxima de sous.
- Benestar social garantit ( ensenyament, sanitat, seguretat social o la renda mínima) mitjançant un nivell d'impostos suficient
- Canvi radical en el model d'impostos: reforma fiscal verda que internalitzi mitjançant els tributs totes les externalitats negatives. Tributs al malbaratament, no al treball. "Paga pel que prens no pel que fas" La Fig. 9 i 10 mostren el nivell d'impostos verds a Europa i la seva evolució en els darrers anys que ha disminuït.
- Canvis en el sistema bancari: limitació de crèdits. Més protagonisme de l'estat i dels bancs centrals en la creació del diner i la concessió de crèdits.
- Reorganització del sistema productiu: impuls a les cooperatives i als bens comunals, més difícils de deslocalitzar. Prendre exemple de les organitzacions i sistemes de comerç i producció comunitaris autosuficients que existeixen a casa nostra i diferents llocs del planeta. Relocalització de les empreses.
- Reorganització agrícola: consum de proximitat. Sobirania alimentària.
- Regulacions i limitacions en els sistemes de propaganda i marketing
- Incidir sobre qualsevol altre factor o sector que promogui el consum i la mobilitat. Canvis de model social i en l'educació. Intervenció de l'estat per promoure els canvis
- Programa electoral proposat per Serge Latouche11,12:
- Recuperar la petjada ecològica igual o inferior a un planeta, és a dir, una producció material equivalent als anys 60-70. Reduir massivament tots els consums intermedis (transports, energia, embalatges, publicitat)
- Integrar els costos del transport , mitjançant ecotaxes i altres mesures, els perjudicis generats per aquesta activitat.
- Relocalitzar les activitats, posant en qüestió el desplaçament d'homes i mercaderies.
- Restaurar l'agricultura pagesa. Incentivar una producció el més local, estacional, natural i tradicional possible.
- Transformar els guanys de productivitat en reducció del temps de treball i en creació de llocs de treball, mentre persisteixi l'atur.
- Impulsar la producció de bens relacionals. Fomentar el gaudi "d'allò que no es pot comprar" el consum del qual no disminueix l'estoc disponible, ans al contrari. Ex : Amistat, coneixement, etc
- Reduir el malbaratament d'energia en un factor 4 (dividir per 4 les emissions de CO2 d'aquí al 2050), d'acord amb els estudis de l'Associació NegaWatt 13
- Penalitzar fortament les depeses de publicitat. Prohibir gradualment la publicitat destinada a infants, especialment si són perjudicials per la seva salut
18 nov 2010
TAULA RODONA SOBRE CIUTATS EN TRANSICIÓ I VIDEOCONFERÈNCIA
El dimecres 1 de desembre es celebrarà, a Barcelona, una taula rodona per parlar sobre les Ciutats en Transició ( Transition Towns). Amb aquest nom es coneix un moviment social amb molta empenta al Regne Unit que veu en l'encariment del preu del petroli previst amb l'arribada del peak oil, una oportunitat per dissenyar un futur pròsper, amb baixes emissions de CO2. Durant l'acte, que s'inscriu en la 2a Convenció de signants de l'Agenda 21 de Barcelona 2010-2011, el Sr. Alexis Rowell, escriptor, membre del moviment Transition Towns i ex-regidor de la ciutat de Camden donarà una teleconferència sobre el tema “Les comunitats i l’administració local per un futur amb menys emissions de carboni”
La videoconferència es trametrà en directe per internet a través de:
http://www.bcn.cat/agenda21/convencio/vc_transition.htm (Atenció, fixeu-vos que porta un guió baix.) o ttp://www.bcn.cat/agenda21/convencio
Entrevista amb Alexis Rowell: http://kitdesupervivenciaambiental.blogspot.com/2010/11/entrevista-amb-alexis-rowell-membre-del_18.html
Informació sobre les "transition towns" http://kitdesupervivenciaambiental.blogspot.com/2010/11/ciutats-en-transicio.html
La videoconferència es trametrà en directe per internet a través de:
http://www.bcn.cat/agenda21/convencio/vc_transition.htm (Atenció, fixeu-vos que porta un guió baix.) o ttp://www.bcn.cat/agenda21/convencio
Entrevista amb Alexis Rowell: http://kitdesupervivenciaambiental.blogspot.com/2010/11/entrevista-amb-alexis-rowell-membre-del_18.html
Informació sobre les "transition towns" http://kitdesupervivenciaambiental.blogspot.com/2010/11/ciutats-en-transicio.html
CIUTATS EN TRANSICIÓ
Amb aquest nom es coneix un moviment social amb molta empenta al Regne Unit que veu en l'encariment del preu del petroli previst amb l'arribada del peak oil, una oportunitat per dissenyar un futur pròsper, amb baixes emissions de CO2
El moviment de les “ Ciutats en Transició” ( Transition Towns) va començar el 2006 a la petita població de Totnes (Anglaterra). S'ha estès ràpidament en aquell país i ara ja té centenars d’aliats arreu del món. A l’Estat espanyol existeixen desenes d' iniciatives que ja se sumen a aquesta xarxa internacional. (Veure mapa: http://www.transitionnetwork.org/people/map ).
Les ciutats en transició tenen com a objectiu preparar a les comunitats per a que siguin més resilients, o resistents als canvis, que en un futur haurem d'afrontar amb el previsible increment dels preus del petroli a partir de l'arribada del peak oil. Aquestes ciutats pretenen mitigar els efectes del previsible encariment del petroli i la contracció econòmica que se’n derivi i reduir de manera dràstica les emissions de carboni mitjançant la relocalització dels recursos i de la economia per cobrir les necessitats bàsiques: aliments, energia i altres bens i serveis.
Les ciutats en transició, que poden ser un poble, un barri, una illa o una ciutat, parteixen de la iniciativa dels seus ciutadans per a desenvolupar projectes en àmbits com l'alimentació i l'agricultura comunitària, el transport, l’energia, l’habitatge, el reciclatge laboral o l’educació. Una de les fites que aquestes ciutats consideren més important a assolir és l'elaboració del seu Pla d'Acció per al Descens del Consum Energètic, per tal d'esdevenir comunitats amb un baix nivell d’emissions de carboni. http://transitionculture.org/shop/totnes-edap/ .
Moltes de les mesures que es proposen en aquests plans d'acció són prou conegudes a Catalunya ja que són similars a les recollides en els plans d'acció de les Agendes 21. La diferència bàsica i fonamental rau en el fet que, mentre al nostre país l'impuls per tirar endavant tot el procés i el pla d'acció de les Agendes 21 recau en els ajuntaments i les administracions, a les ciutats en transició són els propis ciutadans que de forma voluntària s'organitzen, visualitzen escenaris de futur, elaboren els plans d'acció i, si és necessari, busquen els ajuts i les sinergies amb les administracions locals, altres associacions o els inversors privats per avançar en els seus objectius.
Tot i que les metes que es proposen a llarg termini són ambicioses: aconseguir l’autosuficiència i el canvi de les relacions socioeconòmiques de la comunitat, les actuacions que porten endavant tenen un caire molt pragmàtic ja que, tant el nombre de projectes que s'inicien com la seva envergadura dependran de l'energia i del nombre de persones implicades en cada comunitat.
Totes les poblacions que composen aquest moviment disposen de les eines de gestió, dels coneixements i de l'experiència recollida i compartida a través de la xarxa de les ciutats en transició i d'alguns manuals i llibres publicats on-line que expliquen de manera amena i intuïtiva com tirar endavant els projectes, com gestionar el temps i fer eficaces les reunions de treball, com atreure la població i informar-la, etc. La traducció castellana del “manual de la transició” de l'autor i fundador d'aquest moviment Rob Hopkins i altres eines interessants les podeu trobar en els següents links:
http://movimientotransicion.pbworks.com/w/page/23759307/Compendio-sobre-la-Transicion
http://barcelonaentransicio.wordpress.com/2010/10/07/tiempos/
ENTREVISTA AMB ALEXIS ROWELL, MEMBRE DEL MOVIMENT DE LES “CIUTATS EN TRANSICIÓ” , EX-REGIDOR DE LA CIUTAT DE CANDEM (UK) I AUTOR DEL LLIBRE :
Resum de l'entrevista publicada a
Transition Culture el 20/10/2010
Moltes de les
persones que han participat en els governs municipals diuen que de vegades
l'experiència es molt frustrant. En canvi, en el seu llibre vostè afirma que els membres del Moviment en Transició no només han de participar en
els governs locals sinó que s'hi han de posar al davant. Per què?
Sí,
l'experiència pot ser molt frustrant.
Moltes vegades faig servir l'analogia de l'intent de fer tombar un tanc, o el
Titànic, però hi ha grans diferències entre les autoritats locals. Quan penso
en les moltes coses que hem aconseguit canviar a Camden durant el període 2006-10
i la quantitat de bones
pràctiques que he vist en els governs de tot el país i l'estranger , el
resultat és francament sorprenen i val la pena si es persevera
Com ens descriuria
en poques paraules el llibre"Les comunitats, els ajuntaments
i un futur baix en carboni“
Com
una història de sang, suor i llàgrimes de la vida d'un guerrer ecològic electe
que tracta d'animar els governs locals per que treballin amb les comunitats per aconseguir fer del mon un
lloc més verd
Com s'imagina
vostè que veuríem a la pràctica a una
“autoritat local en transició”? I encara
més, creu que això és possible ?
Tot
es possible. Això és una de les coses que he aprés formant part del Moviment de
Transició. Si vostè pot imaginar un
futur diferent llavors el podrà construir. En un govern de transició els polítics i els funcionaris
serien plenament conscients de les conseqüències del canvi climàtic i del zenit
del petroli, la comunitat i el govern tindrien un pla de vida preparat per a l'època posterior a la
del petroli barat. El govern actuaria com una força potenciadora dels
grups de la comunitat, com un ens
alliberador de noves idees aportades per la comunitat. Els líders del
govern posarien al poble i al planeta per davant de les necessitats del govern
nacional sempre que fos necessari. La
seva prioritat seria la millora de la
felicitat i el benestar dels residents per davant de tot. Hi hauria espai per a
la comprensió profunda del importants canvis que estem travessant i de com
aconseguir canvis en el comportament. També estaria d'acord en que és possible
tenir un futur positiu malgrat el canvi climàtic i el zenit del petroli, sempre
que ens preparem física i psicològicament.
En el llibre vostè
reuneix una sèrie d'històries de tot el
país sobre els governs locals que han pres
el lideratge en diferents aspectes relacionats amb el canvi climàtic. Hi
ha algun govern local que consideri el mes avançat, el més compromès o innovador?
El més sorprenent de la meva experiència dels últims quatre anys i mig com a regidor buscant per tot el país les millors
pràctiques ecològiques i últimament, com a
coordinador dels governs locals de la Campanya 10:10, es que molts
governs estan fent coses increïbles i sovint són els Consells de districtes
molt petits. Peró, ¿existeix algun govern que ho faci tot de forma brillant?
No. Generalment un govern pot ser
particularment bo en una aspecte de l'agenda
de sostenible, com el Middlesbrough en cultius d'aliments o Kirklees en
qüestions d'aïllament o Milton Keynes
sobre subvencions de compensació de carboni ( local carbon offset funds). Penso en la feina feta per alguns ajuntaments com ara Brighton, Eastleigh, Kirklees, Nottingham,
Sutton, Woking, encara que no n'hi hagi cap que hagi aconseguit tot el que
podria arribar a fer. Aquesta és una de les raons per les que volia escriure
aquest llibre, intentar difondre totes les bones pràctiques, perquè n'hi ha
moltíssimes. Una altre raó és ajudar als grups que estan en el Moviment de
Transició a saber que és el que raonablement podrien demanar als seus
ajuntaments.
Durant el
temps en que vostè va ser regidor va
iniciar una sèrie de canvis de gran abast, n'hi ha algun del que se senti
especialment orgullós?
A Camden
m'anomenaven el "regidor del vas
mig buit" perquè mai estava satisfet. Transformar el Departament de Planificació a través de la formació dels
planificadors en temes com els estàndards dels climatització passiva o les
taulades verdes i pressionar
políticament des dels bancs del
Comitè de Planificació. Estic encantat que Camden hagi esta el primer
Ajuntament del Regne Unit que hagi fet anar els seus vehicles amb biogàs
produït a partir dels residus. M'alegro d'haver aconseguit convèncer als
funcionaris que ajudar als
ciutadans a cultivar aliments val la
pena, encara que sigui molt difícil
mesurar la reducció directa de les emissions de carboni.
Em fa feliç que
tots els partits polítics de Camden s'hagin presentat a les eleccions
municipals del maig del 2010 reclamant
un membre del govern per a la
ostensibilitat i la reducció del 40% de les emissions de carboni generades per
Camden per al 2020. Totes aquestes coses
i un centenar més de polítiques similars són una gran cosa. Peró hi ha molt
més a fer. Així que a la pregunta de si en conjunt estic satisfet - no perquè crec que a menys que fem un
esforç Herculi en els propers anys
per canviar les polítiques i la
mentalitat ... be, diguem que si no existissin, llavors se'ns faria més dura la preparació cap al futur.
COOPERATIVA INTEGRAL CATALANA
La Cooperativa Integral Catalana neix amb l'objectiu de crear un model que, aprofitant una forma jurídica legal aplicable a les anomenades “cooperatives integrals”, permeti construir un espai de relacions econòmiques autogestionades entre els participants. Aquesta forma jurídica permet el blindatge contra els embargaments privats o públics.
La forma jurídica de les cooperativa integral té moltes possibilitats encara poc explorades. Les lleis preveuen l'existència de cooperatives mixtes i/o integrals, anomenades així perquè integren diferents tipus de cooperatives, com les de serveis i les de consum.
El funcionament de la Cooperativa Integral és el següent:
El patrimoni, constituït a partir de les aportacions econòmiques dels seus socis, no és embargable. Aquesta és una manera de protegir els béns dels associats, d'altra manera embargables si els socis esdevenen deutors a títol personal. L'únic requisit imprescindible de funcionament d'aquesta cooperativa perquè ens protegeixi serà que, tot i formar-ne part i tenir deutes personals, ningú no podrà endeutar-se en nom de la cooperativa, ja que els béns i diners d'aquesta només poden ser embargats pels propis deutes de la cooperativa, no pels deutes dels seus membres.
Dins de la cooperativa integral hi ha socis de serveis amb activitat econòmica i socis de consum. Pel que fa als socis de serveis, cada unitat productiva tindrà un compte a nom de la cooperativa per cobrar dels clients i pagar als proveïdors. Una persona amb coneixements de comptabilitat de la Comissió Econòmica s'encarregarà de vetllar pel bon funcionament d'aquests, per evitar cap risc pel conjunt de la cooperativa. Els serveis d'aquesta persona, així com altres despeses comunes que puguin sorgir, es paguen amb un fons comú (pensem que ens estalviarem, per exemple, les despeses de gestoria i el pagament de bona part de les quotes d'autònoms).
En relació a la cooperativa de consum, existeix un únic compte unitari a nom de la cooperativa, gestionat també per la Comissió Econòmica per a les compres col·lectives, on també s'hi poden domiciliar rebuts personals (el que és d'utilitat per a les persones moroses); amb l'ajuda de la Comissió de Consum Conscient s'oferirà formació i acompanyament en temes de reducció de consum (aigua, energia) i en l'ús d'eines que minimitzen els costos (telefonia per Internet, etc.).
Una Comissió d'Autoocupació s'encarrega d'identificar i recopilar les tasques que són útils per a la col·lectivitat i oferirà formació, suport o acompanyament a les persones que estiguin buscant feina, o que vulguin canviar d’ofici, per tal de cobrir les necessitats de la cooperativa, així com per fer que cadascú que ho vulgui, pugui trobar el seu lloc i la seva utilitat dins el projecte.
Un dels principals objectius de la cooperativa és garantir les necessitats bàsiques (alimentació, habitatge, salut, educació) dels seus membres. Per poder assolir aquest objectiu, es promourà el canvi de mans (que no intercanvi) gratuït d'objectes mitjançant les botigues gratuïtes i els magatzems, on es deixa allò que ja no es fa servir i d'on es pot prendre allò que es necessiti prioritzant així el concepte d'ús per sobre del de propietat. La moneda de canvi seran les hores emprades per a cada tasca. Un grup de treball s'encarregarà de dinamitzar l'intercanvi d'hores per tal d'aconseguir potenciar al màxim les relacions econòmiques sense diners.
Per gestionar les relacions econòmiques amb altres cooperatives i projectes afins es potenciarà l'intercanvi de béns i serveis (quantificant les hores de treball mitjançant un registre d'hores) a través de la Comissió d'Intercanvis Externs.
La Cooperativa Integral pretén aconseguir una manera de viure sense necessitat ni de la banca ni d'aportacions de l'estat i promou un procés d'autogestió que els dugui cap a la independència progressiva del mercat i del sistema.
LES ECOXARXES DE CATALUNYA
Les ecoxarxes són associacions de ciutadans organitzats per crear espais econòmics complementaris a l'economia oficial i oferir mecanismes de suport, ajuda mútua i aprenentatge en base a criteris de sostenibilitat ecològica, proximitat i solidaritat.
Les ecoxarxes són xarxes d'intercanvi de béns, serveis i coneixements que poden utilitzar monedes socials per articular els intercanvis. Tenen el propòsit d'integrar totes les parts necessàries per la seva autosuficiència, per cobrir les necessitats bàsiques i poder oferir una alternativa real a l'economia de l'euro.
Neixen de la voluntat de recuperar la dimensió ètica i humana en les activitats econòmiques. Fomenten les relacions de proximitat i impulsen una economia basada en la confiança, la reciprocitat, la solidaritat i la cooperació.
Amb la utilització de la moneda social es vol fomentar l'economia local, reforçant els vincles socials comunitaris més propers, sense tancar la possibilitat de participar en la creació d'una xarxa de xarxes a nivell de tot Catalunya per tal d'unir esforços i construir alternatives econòmiques sostenibles, respectant el medi ambient i les persones.
Les ecoxarxes estan integrades per productors, consumidors i prosumidors (consumidors i productors a l'hora) i potencien el consum conscient, crític i ecològic. Generen i organitzen espais de consum i de producció , tant en el propi espai de l'ecoxarxa com en l'àmbit extern. Pretenen crear nous nivells d'activitats socials i econòmiques de proximitat en base a formes autogestionàries, lliures, ecològiques i basades en la solidaritat i els mètodes de presa de decisió en consens.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)