El moviment de les “ Ciutats en Transició” ( Transition Towns) va començar el 2006 a la petita població de Totnes (Anglaterra). S'ha estès ràpidament en aquell país i ara ja té centenars d’aliats arreu del món. A l’Estat espanyol existeixen desenes d' iniciatives que ja se sumen a aquesta xarxa internacional. (Veure mapa: http://www.transitionnetwork.org/people/map ).
Les ciutats en transició tenen com a objectiu preparar a les comunitats per a que siguin més resilients, o resistents als canvis, que en un futur haurem d'afrontar amb el previsible increment dels preus del petroli a partir de l'arribada del peak oil. Aquestes ciutats pretenen mitigar els efectes del previsible encariment del petroli i la contracció econòmica que se’n derivi i reduir de manera dràstica les emissions de carboni mitjançant la relocalització dels recursos i de la economia per cobrir les necessitats bàsiques: aliments, energia i altres bens i serveis.
Les ciutats en transició, que poden ser un poble, un barri, una illa o una ciutat, parteixen de la iniciativa dels seus ciutadans per a desenvolupar projectes en àmbits com l'alimentació i l'agricultura comunitària, el transport, l’energia, l’habitatge, el reciclatge laboral o l’educació. Una de les fites que aquestes ciutats consideren més important a assolir és l'elaboració del seu Pla d'Acció per al Descens del Consum Energètic, per tal d'esdevenir comunitats amb un baix nivell d’emissions de carboni. http://transitionculture.org/shop/totnes-edap/ .
Moltes de les mesures que es proposen en aquests plans d'acció són prou conegudes a Catalunya ja que són similars a les recollides en els plans d'acció de les Agendes 21. La diferència bàsica i fonamental rau en el fet que, mentre al nostre país l'impuls per tirar endavant tot el procés i el pla d'acció de les Agendes 21 recau en els ajuntaments i les administracions, a les ciutats en transició són els propis ciutadans que de forma voluntària s'organitzen, visualitzen escenaris de futur, elaboren els plans d'acció i, si és necessari, busquen els ajuts i les sinergies amb les administracions locals, altres associacions o els inversors privats per avançar en els seus objectius.
Tot i que les metes que es proposen a llarg termini són ambicioses: aconseguir l’autosuficiència i el canvi de les relacions socioeconòmiques de la comunitat, les actuacions que porten endavant tenen un caire molt pragmàtic ja que, tant el nombre de projectes que s'inicien com la seva envergadura dependran de l'energia i del nombre de persones implicades en cada comunitat.
Totes les poblacions que composen aquest moviment disposen de les eines de gestió, dels coneixements i de l'experiència recollida i compartida a través de la xarxa de les ciutats en transició i d'alguns manuals i llibres publicats on-line que expliquen de manera amena i intuïtiva com tirar endavant els projectes, com gestionar el temps i fer eficaces les reunions de treball, com atreure la població i informar-la, etc. La traducció castellana del “manual de la transició” de l'autor i fundador d'aquest moviment Rob Hopkins i altres eines interessants les podeu trobar en els següents links:
http://movimientotransicion.pbworks.com/w/page/23759307/Compendio-sobre-la-Transicion
http://barcelonaentransicio.wordpress.com/2010/10/07/tiempos/
