Resum de l'entrevista publicada a
Transition Culture el 20/10/2010
Moltes de les
persones que han participat en els governs municipals diuen que de vegades
l'experiència es molt frustrant. En canvi, en el seu llibre vostè afirma que els membres del Moviment en Transició no només han de participar en
els governs locals sinó que s'hi han de posar al davant. Per què?
Sí,
l'experiència pot ser molt frustrant.
Moltes vegades faig servir l'analogia de l'intent de fer tombar un tanc, o el
Titànic, però hi ha grans diferències entre les autoritats locals. Quan penso
en les moltes coses que hem aconseguit canviar a Camden durant el període 2006-10
i la quantitat de bones
pràctiques que he vist en els governs de tot el país i l'estranger , el
resultat és francament sorprenen i val la pena si es persevera
Com ens descriuria
en poques paraules el llibre"Les comunitats, els ajuntaments
i un futur baix en carboni“
Com
una història de sang, suor i llàgrimes de la vida d'un guerrer ecològic electe
que tracta d'animar els governs locals per que treballin amb les comunitats per aconseguir fer del mon un
lloc més verd
Com s'imagina
vostè que veuríem a la pràctica a una
“autoritat local en transició”? I encara
més, creu que això és possible ?
Tot
es possible. Això és una de les coses que he aprés formant part del Moviment de
Transició. Si vostè pot imaginar un
futur diferent llavors el podrà construir. En un govern de transició els polítics i els funcionaris
serien plenament conscients de les conseqüències del canvi climàtic i del zenit
del petroli, la comunitat i el govern tindrien un pla de vida preparat per a l'època posterior a la
del petroli barat. El govern actuaria com una força potenciadora dels
grups de la comunitat, com un ens
alliberador de noves idees aportades per la comunitat. Els líders del
govern posarien al poble i al planeta per davant de les necessitats del govern
nacional sempre que fos necessari. La
seva prioritat seria la millora de la
felicitat i el benestar dels residents per davant de tot. Hi hauria espai per a
la comprensió profunda del importants canvis que estem travessant i de com
aconseguir canvis en el comportament. També estaria d'acord en que és possible
tenir un futur positiu malgrat el canvi climàtic i el zenit del petroli, sempre
que ens preparem física i psicològicament.
En el llibre vostè
reuneix una sèrie d'històries de tot el
país sobre els governs locals que han pres
el lideratge en diferents aspectes relacionats amb el canvi climàtic. Hi
ha algun govern local que consideri el mes avançat, el més compromès o innovador?
El més sorprenent de la meva experiència dels últims quatre anys i mig com a regidor buscant per tot el país les millors
pràctiques ecològiques i últimament, com a
coordinador dels governs locals de la Campanya 10:10, es que molts
governs estan fent coses increïbles i sovint són els Consells de districtes
molt petits. Peró, ¿existeix algun govern que ho faci tot de forma brillant?
No. Generalment un govern pot ser
particularment bo en una aspecte de l'agenda
de sostenible, com el Middlesbrough en cultius d'aliments o Kirklees en
qüestions d'aïllament o Milton Keynes
sobre subvencions de compensació de carboni ( local carbon offset funds). Penso en la feina feta per alguns ajuntaments com ara Brighton, Eastleigh, Kirklees, Nottingham,
Sutton, Woking, encara que no n'hi hagi cap que hagi aconseguit tot el que
podria arribar a fer. Aquesta és una de les raons per les que volia escriure
aquest llibre, intentar difondre totes les bones pràctiques, perquè n'hi ha
moltíssimes. Una altre raó és ajudar als grups que estan en el Moviment de
Transició a saber que és el que raonablement podrien demanar als seus
ajuntaments.
Durant el
temps en que vostè va ser regidor va
iniciar una sèrie de canvis de gran abast, n'hi ha algun del que se senti
especialment orgullós?
A Camden
m'anomenaven el "regidor del vas
mig buit" perquè mai estava satisfet. Transformar el Departament de Planificació a través de la formació dels
planificadors en temes com els estàndards dels climatització passiva o les
taulades verdes i pressionar
políticament des dels bancs del
Comitè de Planificació. Estic encantat que Camden hagi esta el primer
Ajuntament del Regne Unit que hagi fet anar els seus vehicles amb biogàs
produït a partir dels residus. M'alegro d'haver aconseguit convèncer als
funcionaris que ajudar als
ciutadans a cultivar aliments val la
pena, encara que sigui molt difícil
mesurar la reducció directa de les emissions de carboni.
Em fa feliç que
tots els partits polítics de Camden s'hagin presentat a les eleccions
municipals del maig del 2010 reclamant
un membre del govern per a la
ostensibilitat i la reducció del 40% de les emissions de carboni generades per
Camden per al 2020. Totes aquestes coses
i un centenar més de polítiques similars són una gran cosa. Peró hi ha molt
més a fer. Així que a la pregunta de si en conjunt estic satisfet - no perquè crec que a menys que fem un
esforç Herculi en els propers anys
per canviar les polítiques i la
mentalitat ... be, diguem que si no existissin, llavors se'ns faria més dura la preparació cap al futur.
