18 nov 2010

TAULA RODONA SOBRE CIUTATS EN TRANSICIÓ I VIDEOCONFERÈNCIA

El dimecres 1 de desembre es celebrarà, a Barcelona, una taula rodona per parlar sobre les Ciutats en Transició ( Transition Towns). Amb aquest nom es coneix  un  moviment social amb molta empenta al Regne Unit que veu en l'encariment del preu del petroli previst amb  l'arribada del peak oil, una oportunitat per dissenyar un futur pròsper, amb baixes emissions de CO2. Durant l'acte, que  s'inscriu en la 2a Convenció de signants de l'Agenda 21 de Barcelona 2010-2011,  el Sr.  Alexis Rowell,  escriptor, membre del moviment Transition Towns i ex-regidor de la ciutat de Camden donarà una teleconferència sobre el tema Les comunitats i l’administració local per un futur amb menys emissions de carboni”
La videoconferència es trametrà en directe per internet a través de:
http://www.bcn.cat/agenda21/convencio/vc_transition.htm  (Atenció, fixeu-vos que porta un guió baix.) o  ttp://www.bcn.cat/agenda21/convencio

Entrevista amb Alexis Rowell: http://kitdesupervivenciaambiental.blogspot.com/2010/11/entrevista-amb-alexis-rowell-membre-del_18.html


Informació sobre les "transition towns" http://kitdesupervivenciaambiental.blogspot.com/2010/11/ciutats-en-transicio.html




CIUTATS EN TRANSICIÓ

Amb aquest nom es coneix  un  moviment social amb molta empenta al Regne Unit que veu en l'encariment del preu del petroli previst amb  l'arribada del peak oil, una oportunitat per dissenyar un futur pròsper, amb baixes emissions de CO2


El moviment de les “ Ciutats en Transició” ( Transition Townsva començar el 2006 a la petita població de Totnes (Anglaterra). S'ha estès ràpidament en aquell país i ara  ja té centenars d’aliats arreu del món. A l’Estat espanyol existeixen desenes d' iniciatives que ja se  sumen a aquesta  xarxa internacional. (Veure mapa: http://www.transitionnetwork.org/people/map ).

Les ciutats en transició tenen com a objectiu  preparar a les comunitats  per a que siguin més resilients, o resistents als canvis, que en un futur haurem d'afrontar amb el previsible increment dels  preus del petroli a partir de  l'arribada del peak oil. Aquestes ciutats pretenen  mitigar els efectes del previsible encariment  del petroli i la contracció econòmica que se’n derivi i reduir de manera dràstica les emissions de carboni  mitjançant la relocalització dels recursos i de la economia  per cobrir les necessitats bàsiques: aliments, energia i altres bens i serveis.

Les ciutats en transició, que poden ser un poble, un barri, una illa o una ciutat, parteixen de la iniciativa dels seus ciutadans per a desenvolupar projectes en àmbits com l'alimentació i l'agricultura comunitària, el transport, l’energia, l’habitatge, el reciclatge laboral o l’educació. Una de les fites que aquestes ciutats consideren més important a assolir és l'elaboració del seu  Pla d'Acció per al Descens del Consum Energètic, per tal d'esdevenir comunitats amb un baix nivell d’emissions de carboni.  http://transitionculture.org/shop/totnes-edap/  .
Moltes de les mesures que es proposen en aquests plans d'acció són prou conegudes a Catalunya ja que són similars a les recollides en els  plans d'acció de les Agendes 21. La diferència bàsica i fonamental rau en el fet que, mentre al nostre país  l'impuls per tirar endavant tot el procés i el pla d'acció de les Agendes 21 recau en els ajuntaments i les administracions, a les ciutats en transició són els propis ciutadans que de forma voluntària s'organitzen, visualitzen escenaris de futur, elaboren els plans d'acció  i, si és necessari, busquen els ajuts i les sinergies amb les administracions locals, altres associacions o els inversors privats per avançar en els seus objectius.
Tot i que les metes que es proposen a llarg termini són ambicioses: aconseguir  l’autosuficiència i el canvi de les relacions socioeconòmiques de la comunitat,  les actuacions que porten endavant  tenen un caire molt pragmàtic ja que, tant  el nombre de projectes que s'inicien com la seva envergadura dependran de l'energia i del nombre de persones implicades en cada comunitat.
Totes les poblacions que composen aquest moviment disposen de les eines de gestió, dels coneixements i de l'experiència recollida i compartida a través de la xarxa de les ciutats en transició i d'alguns manuals i llibres publicats on-line que expliquen  de manera amena i intuïtiva com tirar endavant els projectes, com  gestionar el temps i fer eficaces les reunions de treball, com atreure la població i informar-la, etc.  La traducció castellana del “manual de la transició” de l'autor i fundador d'aquest moviment Rob Hopkins i altres eines interessants les podeu trobar en els següents  links:
http://movimientotransicion.pbworks.com/w/page/23759307/Compendio-sobre-la-Transicion
http://barcelonaentransicio.wordpress.com/2010/10/07/tiempos/

ENTREVISTA AMB ALEXIS ROWELL, MEMBRE DEL MOVIMENT DE LES “CIUTATS EN TRANSICIÓ” , EX-REGIDOR DE LA CIUTAT DE CANDEM (UK) I AUTOR DEL LLIBRE :


Resum de l'entrevista publicada a Transition Culture  el 20/10/2010
Moltes de les persones que han   participat en  els governs municipals diuen que de vegades l'experiència es molt frustrant. En canvi, en el seu llibre vostè  afirma que els membres del Moviment  en Transició no només han de participar en els governs locals sinó que s'hi han de posar al davant. Per què?
Sí, l'experiència  pot ser molt frustrant. Moltes vegades faig servir l'analogia de l'intent de fer tombar un tanc, o el Titànic, però hi ha grans diferències entre les autoritats locals. Quan penso en les moltes coses que hem aconseguit canviar a  Camden durant el període  2006-10  i  la quantitat de bones pràctiques que he vist en els governs de tot el país i l'estranger , el resultat és  francament  sorprenen i val la pena si es persevera
Com ens  descriuria  en poques  paraules  el llibre"Les comunitats, els ajuntaments i un futur baix en  carboni“
Com una història de sang, suor i llàgrimes de la vida d'un guerrer ecològic electe que tracta d'animar els governs locals per que treballin amb  les comunitats per aconseguir fer del mon un lloc més verd 
Com s'imagina vostè que  veuríem a la pràctica a una “autoritat local en transició”?  I encara més, creu que això és possible ?
Tot es possible. Això és una de les coses que he aprés formant part del Moviment de Transició. Si vostè pot imaginar  un futur diferent llavors el podrà construir. En un govern  de transició els polítics i els funcionaris serien plenament conscients de les conseqüències del canvi climàtic i del zenit del petroli, la comunitat i el govern tindrien un pla de  vida preparat per a l'època posterior a la del petroli barat. El govern actuaria com una força potenciadora  dels  grups de la comunitat, com un ens  alliberador de noves idees aportades per la comunitat. Els líders del govern posarien al poble i al planeta per davant de les necessitats del govern nacional sempre que fos  necessari. La seva prioritat  seria la millora de la felicitat i el benestar dels residents per davant de tot. Hi hauria espai per a la comprensió profunda del importants canvis que estem travessant i de com aconseguir canvis en el comportament. També estaria d'acord en que és possible tenir un futur positiu malgrat el canvi climàtic i el zenit del petroli, sempre que  ens preparem física i psicològicament.
En el llibre vostè reuneix  una sèrie d'històries de tot el país sobre els governs locals que han pres  el lideratge en diferents aspectes relacionats amb el canvi climàtic. Hi ha algun govern local que consideri el mes avançat, el més compromès o innovador?
El més  sorprenent de la meva  experiència dels últims quatre anys i  mig com a regidor  buscant per tot el país les millors pràctiques ecològiques i últimament, com a  coordinador dels governs locals de la Campanya 10:10, es que molts governs estan fent coses increïbles i sovint són els Consells de districtes molt petits. Peró, ¿existeix algun govern que ho faci tot de forma brillant? No. Generalment  un govern pot ser particularment bo en una aspecte  de l'agenda de sostenible, com el Middlesbrough en cultius d'aliments o Kirklees en qüestions d'aïllament  o Milton Keynes sobre subvencions de compensació de carboni ( local carbon offset funds). Penso en la feina feta per  alguns ajuntaments com ara  Brighton, Eastleigh, Kirklees, Nottingham, Sutton, Woking, encara que no n'hi hagi cap que hagi aconseguit tot el que podria arribar a fer. Aquesta és una de les raons per les que volia escriure aquest llibre, intentar difondre totes les bones pràctiques, perquè n'hi ha moltíssimes. Una altre raó és ajudar als grups que estan en el Moviment de Transició a saber  que és el que  raonablement podrien demanar als seus ajuntaments.
Durant el temps  en que vostè va ser regidor va iniciar una sèrie de canvis de gran abast, n'hi ha algun del que se senti especialment orgullós?
A Camden m'anomenaven  el "regidor del vas mig buit" perquè mai estava satisfet. Transformar el Departament de  Planificació a través de la formació dels planificadors en temes com els estàndards dels climatització passiva o les taulades verdes i pressionar  políticament des dels  bancs del Comitè de Planificació. Estic encantat que Camden hagi esta el primer Ajuntament del Regne Unit que hagi fet anar els seus vehicles amb biogàs produït a partir dels residus. M'alegro d'haver aconseguit convèncer als funcionaris que ajudar  als ciutadans  a cultivar aliments val la pena, encara que sigui  molt difícil mesurar la reducció directa de les emissions de carboni. 
Em fa feliç que tots els partits polítics de Camden s'hagin presentat a les eleccions municipals  del maig del 2010 reclamant un membre del govern per  a la ostensibilitat i la reducció del 40% de les emissions de carboni generades per Camden per al 2020. Totes aquestes  coses i un centenar més de  polítiques  similars són una gran cosa. Peró hi ha molt més a fer. Així que a la pregunta de si en conjunt estic satisfet -  no perquè crec que a menys que fem un esforç  Herculi en els propers anys per  canviar les polítiques i la mentalitat ... be, diguem que si no existissin, llavors se'ns faria més  dura la preparació cap al futur.


COOPERATIVA INTEGRAL CATALANA

La Cooperativa Integral Catalana  neix amb l'objectiu de crear un model que, aprofitant una forma jurídica legal aplicable a les anomenades “cooperatives integrals”,  permeti construir un espai de relacions econòmiques autogestionades entre els participants. Aquesta forma jurídica  permet el blindatge contra els embargaments privats o públics.
La forma jurídica de les cooperativa integral té moltes possibilitats encara poc explorades.  Les lleis preveuen l'existència de cooperatives mixtes i/o integrals, anomenades així perquè integren  diferents tipus de cooperatives, com les de serveis i les de consum.
El funcionament de la Cooperativa Integral és el següent:
El  patrimoni, constituït a partir de les aportacions econòmiques dels seus socis, no és embargable. Aquesta és una manera de protegir els béns dels associats, d'altra manera embargables si els socis esdevenen deutors a títol personal. L'únic requisit imprescindible de funcionament d'aquesta cooperativa perquè ens protegeixi serà que, tot i formar-ne part i tenir deutes personals, ningú no podrà endeutar-se en nom de la cooperativa, ja que els béns i diners d'aquesta només poden ser embargats pels propis deutes de la cooperativa, no pels deutes dels seus membres.
Dins de la cooperativa integral hi ha socis de serveis amb activitat econòmica i socis de consum. Pel que fa als socis de serveis, cada unitat productiva tindrà un compte a nom de la cooperativa per cobrar dels clients i pagar als proveïdors. Una persona amb coneixements de comptabilitat de la Comissió Econòmica s'encarregarà de vetllar pel bon funcionament d'aquests, per evitar cap risc pel conjunt de la cooperativa. Els serveis d'aquesta persona, així com altres despeses comunes que puguin sorgir, es paguen amb un fons comú (pensem que ens estalviarem, per exemple, les despeses de gestoria i el pagament de bona part de les quotes d'autònoms).
En relació a la cooperativa de consum, existeix un únic compte unitari a nom de la cooperativa, gestionat també per la Comissió Econòmica per a les compres col·lectives, on també s'hi poden domiciliar rebuts personals (el que és d'utilitat per a les persones moroses); amb l'ajuda de la Comissió de Consum Conscient s'oferirà formació i acompanyament en temes de reducció de consum (aigua, energia) i en l'ús d'eines que minimitzen els costos (telefonia per Internet, etc.).
Una Comissió d'Autoocupació s'encarrega d'identificar i recopilar les tasques que són útils per a la col·lectivitat i oferirà formació, suport o acompanyament a les persones que estiguin buscant feina, o que vulguin canviar d’ofici, per tal de cobrir les necessitats de la cooperativa, així com per fer que cadascú que ho vulgui, pugui trobar el seu lloc i la seva utilitat dins el projecte.
Un dels principals objectius de la cooperativa és  garantir les necessitats bàsiques (alimentació, habitatge, salut, educació) dels seus membres. Per poder assolir aquest objectiu, es promourà el canvi de mans (que no intercanvi) gratuït d'objectes mitjançant les botigues gratuïtes i els magatzems, on es deixa allò que ja no es fa servir i d'on es pot  prendre  allò que es necessiti prioritzant així el concepte d'ús per sobre del de propietat. La moneda de canvi seran les hores emprades per a cada tasca. Un grup de treball s'encarregarà de dinamitzar l'intercanvi d'hores per tal d'aconseguir potenciar al màxim les relacions econòmiques sense diners.
Per gestionar les relacions econòmiques amb altres cooperatives i projectes afins es potenciarà l'intercanvi de béns i serveis (quantificant les hores de treball mitjançant un registre d'hores) a través de la Comissió d'Intercanvis Externs.
La Cooperativa Integral pretén aconseguir una manera de viure sense necessitat  ni de la banca  ni d'aportacions de l'estat i promou  un  procés d'autogestió que els dugui cap a  la independència progressiva del mercat i del sistema.

LES ECOXARXES DE CATALUNYA

Les ecoxarxes són associacions  de ciutadans organitzats per crear espais econòmics complementaris a l'economia oficial i oferir mecanismes de suport, ajuda mútua i aprenentatge en base a criteris de sostenibilitat ecològica, proximitat i solidaritat.
Les ecoxarxes  són xarxes d'intercanvi de béns, serveis i coneixements que poden utilitzar monedes socials per articular els intercanvis. Tenen el propòsit d'integrar totes les parts necessàries per la seva autosuficiència, per cobrir les necessitats bàsiques i poder oferir una alternativa real a l'economia de l'euro.
Neixen de la voluntat de recuperar la dimensió ètica i humana en les activitats econòmiques. Fomenten les relacions de proximitat i impulsen una economia basada en la confiança, la reciprocitat, la solidaritat i la cooperació.
Amb la utilització de la moneda social es vol fomentar l'economia local, reforçant els vincles socials comunitaris més propers, sense tancar la possibilitat de participar en la creació d'una xarxa de xarxes a nivell de tot Catalunya per tal d'unir esforços i construir alternatives econòmiques sostenibles, respectant el medi ambient i les persones.
Les ecoxarxes estan integrades per productors, consumidors i prosumidors (consumidors i productors a l'hora)  i  potencien el consum conscient, crític i ecològic. Generen i organitzen espais de consum i de producció , tant en el propi espai de l'ecoxarxa com en l'àmbit extern. Pretenen crear nous nivells d'activitats socials i econòmiques de proximitat en base a formes autogestionàries, lliures, ecològiques i basades en la solidaritat i els mètodes de presa de decisió en consens.